El passat 6 de març es va estrenar als cinemes del país la última pel·lícula de súper herois: Wathcmen. Dirigida per Zack Snyder, el film es basa en el còmic homònim, Watchmen, d’Alan Moore i Dave Gibbons, datat a l’any 1986-1987. Més de vint anys després arriba al mitjà audiovisual.
Watchmen neix com a una concepció de 12 volums d’una sèrie, escrits per Alan Moore, dibuixats per Dave Gibbons i pintats per John Higgins. Van ser publicats per DC Comics durant els anys 1986 i 1987. La sèrie és protagonitzada per un grup de súper herois peculiars, segons molts, en resposta a la Patrulla X de la Marvel Comics. Moore va fer servir la història per a il·lustrar un concepte diferent al conegut de súper herois, en el que esdevenien patidors màrtirs i simbolitzant en algun personatge un prototip més adient d’antiheroi. Watchmen té lloc en un context nordamericà (presidit per un encertadament caricaturitzat Richard Nixon) on els superherois esdevenen per iniciativa de la policia com a resposta dels lladres i delinqüents enmascarats, al llarg dels anys ’40 i ’60 i ajudant als nordamericans a guanyar la guerra del Vietnam. En el moment contemporani de la història (1985, Nova York), el país està apunt d’entrar en una guerra nuclear amb la Unió Soviètica i els súperherois han estat retirats per una llei d’il·legalització. Així s’ens presenta una situació dividida entre súperherois on trobem els que decideixen després d’aquesta llei dedicar i sotmetre els seus serveis al govern, els que simplement amaguen la disfressa a l’armari i es deixen estar d’aventures i per altra banda els que continuen exercint clandestinament, escapant de delinqüents i de la polícia alhora.
Curiosament, la història explicada en 12 volums conté una història paral·lela i a petites ràfagues, inclosa dins de la trama principal. Es tracta del volum apart anomenat en anglès Tales of the Black Freighter (Històries del naviu negre) i que la seva història s’entrecreua en diversos volums amb la història principal. El primer volum de la sèrie principal però, va ser el que l’any 1988 guanyaria el premi Hugo (premi entregat a les millors peces escrites de fantasia i ciència ficció), tenint l’honor de ser la primera novel·la gràfica en aconseguir tal reconeixement. A més, és l’únic còmic que té l’honor d’aparèixer en la llista que va redactar la revista Times l’any 2005, que reunia les millors 100 novel·les angleses des de 1923.
Watchmen: La pel·lícula
El film ens resumeix d’una manera molt encertada la trama principal del còmic, tenint en compte les possibilitats que ofereix centrar 12 volums d’història gràfica en algo més de 2 hores de pel·lícula. Comencem amb un personatge al saló de casa seva, fumant un puro, bebent el que podria ser un whisky i mirant la televisió amb una pistola a sobre de la taula. De sobte, la porta del pis és tirada avall i el personatge és atacat per un enmascarat. Tots dos comencen una difícil baralla en la que destruiran tot l’escenari del pis i acaben amb la mort, finestra avall, de l’edifici del personatge fumador. Mentre cau, veurem que una xapa d’smiley se li despenja del barnús, tacat d’una gota de sang. Seguidament, ens enterarem que aquest home que ha caigut de la finestra de casa seva és l’anomenat Comediant, un dels súper herois de Nova York, un dels Vigilants. Arrel d’aquest començament, s’inicien uns dels més encertats crèdits d’inici que s’han vist en els últims anys i que ens situen totalment en el context de l’abans el durant i el després (l’actualitat) de l’anterior generació (la primera) d’aquests súper herois. Tot seguit, la trama consisteix en investigar aquesta mort del Comediant dels mateixos Vigilants, amb els propis conflictes d’actuar tot i la que podríem anomenar Llei Seca del Súper Heroi, i sempre tenint molt aprop el possible esclat d’una guerra nuclear entre els EE.UU. i la Unió Soviètica amb la voluntat de posar-hi remei al conflicte internacional.
Sobre el film, cal a dir que en la línea dels últims films sota el títol de Frank Miller’s, destaca per la seva brillant realització i per la seva utilització molt encertada dels colors, creant un ambient que t’atrapa i t’endinsa en un món dels anys ’80 diferent al que realment va ser, doncs començant amb que en aquest món de ficció hi existeixen els súper herois. Com diem doncs, l’ambientació és excel·lent i el ritme del film s’aguanta perfectament, així com el guió tot i que el transcurs i desenllaç del film pot ser qüestionable, cal a dir que sempre estarem parlant d’una destacable adaptació d’un còmic a una pel·lícula brillantment realitzada. Des que va aparèixer Sin City, o 300, la indústria nordamericana del cinema ens està acostumant a tenir una oferta cinematogràfica relacionada amb el còmic però fet amb un gust (sense entrar en si major o menor) diferents al que Hollywood ens tenia acostumats. Potser perquè aquestes adaptaciones encapçalades pel geni intel·ligent de la indústria del còmic, Frank Miller, pretèn dotar dels seus films pinzellades de diferenciació, creant un estil comú com a segell de la casa entre tots ells. Cal a dir també que part d’aquest mèrit el té la tecnologia d’efectes visuals que es fa servir i que encara resulta innovadora i només pròpia d’aquestes pel·lícules.
Watchmen: els personatges
- El comediant: és mort des de l’inici de la trama, tot i així, s’explicaran trets del seu caràcter contínuament situant-lo en aconteixements passats. És cínic, nihilista i careix d’empatia cap a l’espècia humana sense distingir entre civilis i delinqüents. És un viciós. A més, té un vincle secret amb la primera fornada de súper herois.
- Mussol nocturn II: és potser el Vigilant més humà, pels seus trets de falta de decisió i caràcter manipulable. És un gran inventor i sent gran devoció pels mussols. És l’heroi posseidor de la nau de transport del grup i molts altres invents propis. Està profundament enamorat d’Espectre de Seda II.
- Espectre de seda II: filla de la primera Espectre de Seda. És la més jove del grup i físicament atractiva. Manté una relació amorosa amb el Dr. Manhattan fins que trenquen i esdevé un paper vital per la ressolució dels fets.
- Dr. Manhattan: antigament era un científic que es va veure atrapat en un experiment, veient-se convertit en un ésser sobre-humà amb evidents poders que la resta de personatges careixen. Amb els fets va assumint el seu rol fora de la humanitat com a un ésser diví i perd l’interés en l’espècie humana. És l’intel·lecte per sobre de les emocions.
- Rorschach: és un súper heroi format per la pròpia successió dels esdeveniments tot i el seu caràcter original. Representa l’antagònic al Dr. Manhattan, superposant l’emoció i la moral per sobre de l’intel·lectualitat. A més és redactor d’un diari i narrador de la història. És totalment carent d’empatia pels delinqüents, ficant en el mateix sac també a polítics, policíes… És portador d’una màscara que mostra la simbologia Rorschach (empleada per psicòlegs) d’una manera canviant, expressant el seu ànim.
- Ozimandias: encarnant un paper semblant al de líder, és un dels més intel·ligents i ràpids del grup humà de súper herois, a més de considerar-se un deixeble d’Alejando Magno. Es va retirar molt dòcilment com a súper heroi després de la llei per fortificar el seu imperi econòmic i empresarial, a més de declarar-se obertament front la premsa com a un dels súper herois tot i el silenci de la resta.
Article publicat a la revista Pack de So
B.F.
Escrito por fibor 