Del 30 d’abril al 10 de maig s’ha cel·lebrat a Barcelona la 11ª edició del festival BAFF, encarregat d’apropar-nos el cinema més selecte des de la India fins al Japó. S’han presentat un total de més de 60 pel·lícules, on “Breathless” de Yang Ik-June ha estat la gran triomfadora. Carregat de subtítols, el BAFF suposa una oportunitat per a gaudir de veritable cinema independent no comercialitzat en el nostre país, a més d’apropar-nos a la manera d’entendre el cinema per cultures tan diferents a la nostra. A continuació presentem un petit resum de lo més destacable del festival, amb les principals guanyadores pel criteri del jurat i del públic.
Durian d’Or: Breathless, Yang Ik-June (Corea, 2008)
El film del llicenciat en Ciències de la Comunicació i format pel cinema independent va presentar una pel·lícula violenta, on ell mateix feia de protagonista però que en cap moment perdia ritme en el guió. Reconeguda pel festival de cinema de Rotterdam o Las Palmas, i guanyadora del Durian d’Or en aquesta edició del BAFF, Breathless presenta una història en la que la violència és pagada amb més violència, sent les primeres víctimes, els causants dels propers drames. El protagonista Sang-hoon és un gàngster amb un passat dramàtic, on el seu pare alcohòlic va matar a la seva mare i a la seva germana. No té confiança en l’espècie humana i actua sense remordiments fins que coneix a una jove amb un mateix passat violent. La noia, que no presenta cap tipus de por cap en Sang-hoon tot i saber dels seus actes, desperta un sentiment en el gàngster que desoneixia fins aleshores. Els fets començaran a alterar-se en el moment que el germà de la jove noia comença a col·laborar en l’organització del protagonista.
Premi Netpac: Claustrophobia, Ivi Ho (Hong Kong, 2009)
El segon premi més important en el BAFF era el Netpac, otorgat per la Network for the Promotion of Asian Cinema, una organització mundial creada el 1990 i encarregada de promocionar el cinema oriental arreu del món. Claustrophobia és un film d’amor i drama al mateix temps. Presenta una oficina d’una empresa dedicada al marketing, on treballa una jove anomenada Perla, que es sent, cada vegada més, atreguda pel seu cap, Tom, un home adult, casat i amb fills. El grup de treball el componen John, un gran treballador i Jewel, una joveneta sempre predisposada a tontejar amb els seus companys. Finalment, front l’ansietat de Perla per mantenir una relació amb el seu cap, aquest li demana que deixi el seu càrrec a l’empresa en favor d’un amic. La pel·lícula relata la història a través de vuit flashbacks en el temps, coneixent el desenllaç des de bon començament i permetent a l’espectador anar descobrint la direcció dels aconteixaments.
Premi Cinematk: Serbis, Brillante Mendoza (Filipinas, 2008)
El premi Cinematk és l’encarregat de recompensar al seu guanyador amb la distribució del seu film a la península, així com de projectar-lo al canal de televisió de pagament del mateix nom. La pel·lícula presenta a la família nombrosa Pineda, que viu en un antic cinema barroc. Mentre alguns membres de la família es dediquen a viure i treballar, recorrent la majestuosa sala de projeccions, alguns altres (els més joves) descobriran els secrets i sorpreses que guarda l’espai, revelant-se com a un lloc amb un microcosmos propi i amb més vida de l’aparent. Film surrealista, pel·lícula àrida però a l’hora tendra, que farà que ens vulguem apropar cada vegada més a aquesta peculiar família.
Premi D-Cinema: Jay, Francis Xavier Pasion (Filipinas, 2008)
Aquest és un premi a la millor pel·lícula en forma D-Cinema. Jay és una crítica camuflada, on un professor d’escola homosexual és brutalment assassinat. Abans que es descobreixin els fets, un director de cinema té la idea de realitzar un reality show dins de l’escola, involucrant tant a estudiants com a la família del professor. El morbo es troba en que la família encara desconeix de la mort del seu parent. Així es presenta el conflicte: podrà un cruel assassinat real convertir-se en el motiu d’entreteniment de milers de persones? Què en pensarà la família?
Premi del públic: Love exposure, Sion Sono (Japó, 2008)
El premi del públic se’l va endur la última pel·lícula del conegut director japonés, Sion Sono. És una comèdia on un jove anomenat Yu, fill d’una família molt cristiana i creient, és ordenat pel seu pare a convertir-se en sacerdot. Però per accedir-hi, primer ha de confessar els seus pecats. Pecats que un jove innocent encara no ha comés. D’aquesta manera, Yu es dedica a actuar malament intencionadament per a tal de tenir arguments de confessió. Tot i així, la seva persona salta a la popularitat quan es descobreixen unes fotografies on ell mateix es troba remenant-se entre roba interior femenina secretament. A més, l’aparició en la seva vida de Yoko, l’involucrarà en una secreta secta que encara ho complicarà tot molt més. Un film excel·lent que va contentar a tots els espectadors per igual, tant a seguidors del mateix director com a escèptics del gènere.
Article publicat a la revista Pack de So, B.F.
Escrito por fibor 