L’home més dur del far west ha tornat com a director d’una nova pel·lícula que, segurament, escombrarà la propera gala d’Òscars als EE.UU.
Clinton Eastwood Jr., protagonista i ídol dels seguidors d’un dels gèneres més antics del cinema ha presentat recentment als cinemes de l’estat la seva nova pel·lícula, “L’intercanvi”. Protagonitzada per la talentosa Angelina Jolie, ens presenta una història basada en fets reals, a Los Angeles de la dècada dels anys ’20, on la mare d’un nen desaparescut mou terra i cel per demostrar que el jove que li retorna la policia no és el seu fill. Però com ha arribat en Harry el brut, a guanyar 5 Òscars, 5 Glòbus d’Or, i ser nominat incomptables vegades? Presentem avui un repàs a la història d’aquest gran home, icone d’una cultura i per sobre de tot, un gran artista.
Des del seu naixement, ja apuntava maneres per a convertir-se en un home dur, va ser el nen de més pes mai nascut als EE.UU., amb gairebè 5 quilos, l’any 1930 a San Francisco, California. Fill de pares treballadors de factories, va recòrrer amb el seu pare bona part de l’estat californià i del país en recerca de diverses feines a la depressió econòmica. Llenyataire, netejapiscines, pianista, bomber forestal, i moltes altres feines, juntament amb la d’instructor de natació al servei militar, van ser les que van permetre al jove Eastwood estalviar calers per entrar a estudiar classes d’art dramàtic a l’escola d’interpretació de Los Angeles. Cal destacar que durant el seu servei militar es va salvar de ser destinat a la guerra de Korea (1950) doncs un vol en que viatjava amb l’exèrcit es va estavallar contra l’Oceà Pacífic i se’l va retenir al país per a l’investigació de la causa d’aquest accident. Curiosa annècdota que va evitar la possible pèrdua en combat del nostre protagonista. Un altre fet clau va ser la coincidència amb Martin Milner i David Janssen durant el servei, futurs actors que serien responsables de l’inclusió d’Eastwood com a actor de repart en algunes de les seves primeres pel·lícules, a més d’un contracte per setanta-sis dòlars setmanals a la productora Universal.
Després dels primers films sèries B on va aparèixer, com ara “Revenge of the creature”, “Taràntula” o “Francis in the navy”, va guanyar veritable protagonisme en els mitjans de comunicació amb la sèrie americana de televisió “Rawhide”. En qualsevol cas, el seu veritable debut a la fama seria amb el fim rodat a Almería, “Per un grapat de dòlars” (Sergio Leone, 1964), on interpretaria el paper protagonista, per proposta de Richard Harrison després de la negativa per part de nombrosos actors. El mateix Harrison diria anys més tard “potser la meva major aportació al món del cinema va ser rebutjar el paper a “Per un grapat de dòlars” i recomanar en Clint en comptes”. Eastwood va comprar-se uns texans negres a Hollywood Boulevard, el gorro a Santa Monica, un paquet de cigarrets negres a Beverly Hills i va acceptar el paper de bon grau.
Llençat a la fama internacionalment gràcies a la coproducció americana-italiana-espanyola del film, començaria una llarguíssima carrera i tota una col·lecció d’obres claus al western americà, a més d’una relació més que cordial amb el director Sergio Leone, que el contractaria per acabar la trilogia amb la segona i tercera part, potser la més coneguda “El bo, el dolent, i el lleig” (1966). Més tard, va estar apunt d’interpretar el paper de’n “2 Cares” a una serie televisiva basada en la figura de Batman, però la producció es va aturar. No així la seva carrera. L’any 1971, amb la seva pròpia productora fundada, Malpaso, es va llençar a la direcció per assolir el control artístic que desitjava, produïnt la seva primera pel·lícula, de nom original “Play Misty for me”. Tot i així, les seves grans victòries les continuava trobant a la interpretació, i va ser amb l’inspector de policia Harry Callahan (més conegut com a “Harry el brut”) que va realitzar el seu paper més memorable. Dirigida per Don Siegel, està considerada com a la invenció del gènere dels anti-herois. El film va donar per a fins a quatre noves pel·lícules més.
Tot i així la seva vida semblava lligada, o al menys en deute amb el western, així que ara com a director i actor hi tornaria amb el film “Sin perdón” (1992) per última vegada. S’havia obert la porta. Nominada a 9 Òscars i guanyadora de 4, entre ells el de millor pel·lícula i millor director. Massa gran per continuar sent el tipus dur de l’oest, Clint Eastwood semblava haver trobat una nova faceta talentosa en ell en la que emplear el temps de la seva edat avançada. Des d’aleshores i fins ara, ha dirigit dotze pel·lícules, sent “L’intercanvi” la seva última estrena, però encara treballa en dues més. A més, no ha despreocupat les seves tasques com a actor doncs ha participat en set d’aquestes pel·lícules també interpretant un paper. Actualment, Clint Eastwood es troba dirigint, produint i actuant a “Gran Torino”, el seu proper film.
“L’intercanvi”
“L’intercanvi” ens situa a la dècada dels anys ’20 a Los Angeles, on una mare soltera cuida del seu fill mentre se’n fa càrrec de tota la feina d’un cap de casa i s’ocupa de la seva professió laboral. Un dissabte que havia promés dur el seu fill al cinema és cridada a la feina per a una substitució i accedeix. En tornar a casa, el seu fill no hi és, ha desaparescut. Amoïnada, es posa en contacte amb la policia de Los Angeles per a denunciar la desaparició del petit i comença una recerca de més de cinc mesos. Finalment, semblen haver trobat el fill, i contagiada d’alegria, la sorpresa en veure que el petit que li han portat no era el seu la porta a començar una llarga recerca pròpia pel seu petit, així com tota una guerra contra tot el servei de policia.
Basada en un cas real, és un film excel·lent amb una brillant interpretació de l’Agenlina Jolie, així com una ambientació de Los Angeles a les dècades dels anys ’20 i ’30 impressionant. La història no té punts fluixos i la sorpresa en conéixer la trama està assegurada. Sense dubte, un fet escambròtic, un cos de policia negligent i manipulador, i l’amor sense fronteres d’una mare per a retrobar-se amb el seu petit donen resultat a una obra mestre que ens atreviriem a aventurar serà causant d’un espai buit ocupat a l’estanteria de casa de’n Clint Eastwood. És una pel·lícula en crit per a la justícia, la mateixa que es fa quan un home que va començar encenent metxes de canó amb cigarros de tabac negre acaba recollint premis per pel·lícules dirigides amb mestratge.
Article publicat a la revista Pack de So
B. F.
Escrito por fibor 